
Es tracta de una falaguera silvestre autòcona de la flora valenciana, encara que la trobem a gran part d’Europa.
Pertany a la família dels Polypodiaceae, ala que pertan el 80% de les falagueres, que es divideixen entre altres en Pteridaceae, Aspleniaceae, Polypodiaceae. Y pertanyen al grup de pteridofites, pteridófites ( Pteridophyta), criptógames vasculars o de forma general falagueres i afins.
Ceterach officinarum Willd. /Polypodiaceae

¿On la he vist?
Als tallats del castell de Sagunt. No m’agrada deixar l’ubicació exacta. Una de les parets on creix es una auténtica meravella.

Es tracta d’una paret de calcària. Un terreny on esta falaguera creix molt bé.
Característiques

És una planta mediterrània. Es troba en climes càlids. Colonitza llocs frescos i amb ombra, com murs, parets i penyals.
És la falaguera que millor aguanta la calor i la falta d’aigua i per això està més estesa en la nostra terra que altres falagueres. No és fàcil ser una falaguera i viure a València.
M’agrada molt com en fosquejar enrotlla les seues fulles. Mireu la foto.

Una altra foto amb un poquet més de detall. He de tornar a fer esta foto que està un poquet pixelada.

Noms
Valencià: herba dorà, herbeta dorà, dorà, sardineta, corbelleta, sepeta, peisets, hera o herbeta de la sang.
Castellà: Doradilla, adoradilla, capilera dorada, ceterach, charranguilla, culantrillo, dorada, doradillo, dorailla, doraílla, escolopendria, hierba de la tos, hierba del oro, hierba dorada, hierba dorailla, hierba plateada, ormabelarra, pulipodio, pulmonaria dorada, rompepiedra, sardineta, té, té bravío, yerba dorada, zanca morenilla
Usos: Per a què serveix
Ves espai amb els remeis casolans. Els deixe com a manera de documentar la fitxa, però no et recomane que els uses.
Segons el Costumari botànic de Joan Pellicer, on recull diferents usos en diverese poblacions de la Comunitat Valenciana:
La pols roja que solten les fulles per a parar hemorràgies de talles i ferides. També parlen de la mateixa qualitat del suc o de l’herba picada aplicada en la ferida
Bullides i en infusions, per a la sang, per a rebaixar la sang, com a antiinflamatòria i per a depurar la sang i baixar la tensió.
Més fotos












Fonts:
- Costumari botànic I de Joan Pellicer.
- Wikipedia
http://herbarivirtual.uib.es/es/general/378/especie/ceterach-officinarum-willd-