Ceterach officinarum

Ceterach officinarum falaguera de la comunitat valenciana i Europa

Es tracta de una falaguera silvestre autòcona de la flora valenciana, encara que la trobem a gran part d’Europa.

Pertany a la família dels Polypodiaceae, ala que pertan el 80% de les falagueres, que es divideixen entre altres en Pteridaceae, Aspleniaceae, Polypodiaceae. Y pertanyen al grup de pteridofites, pteridófites ( Pteridophyta), criptógames vasculars o de forma general falagueres i afins.

Ceterach officinarum Willd. /Polypodiaceae

Ceterach officinarum sobre calcària

¿On la he vist?

Als tallats del castell de Sagunt. No m’agrada deixar l’ubicació exacta. Una de les parets on creix es una auténtica meravella.

pareta amb Ceterach officinarum y altres plantes

Es tracta d’una paret de calcària. Un terreny on esta falaguera creix molt bé.

Característiques

Ceterach officinarum o herba dorà en un penyal

És una planta mediterrània. Es troba en climes càlids. Colonitza llocs frescos i amb ombra, com murs, parets i penyals.

És la falaguera que millor aguanta la calor i la falta d’aigua i per això està més estesa en la nostra terra que altres falagueres. No és fàcil ser una falaguera i viure a València.

M’agrada molt com en fosquejar enrotlla les seues fulles. Mireu la foto.

Ceterach officinarum o herba dorá herba de sang

Una altra foto amb un poquet més de detall. He de tornar a fer esta foto que està un poquet pixelada.

detall falaguera enrotllada

Noms

Valencià: herba dorà, herbeta dorà, dorà, sardineta, corbelleta, sepeta, peisets, hera o herbeta de la sang.

Castellà: Doradilla, adoradilla, capilera dorada, ceterach, charranguilla, culantrillo, dorada, doradillo, dorailla, doraílla, escolopendria, hierba de la tos, hierba del oro, hierba dorada, hierba dorailla, hierba plateada, ormabelarra, pulipodio, pulmonaria dorada, rompepiedra, sardineta, té, té bravío, yerba dorada, zanca morenilla

Usos: Per a què serveix

Ves espai amb els remeis casolans. Els deixe com a manera de documentar la fitxa, però no et recomane que els uses.

Segons el Costumari botànic de Joan Pellicer, on recull diferents usos en diverese poblacions de la Comunitat Valenciana:

La pols roja que solten les fulles per a parar hemorràgies de talles i ferides. També parlen de la mateixa qualitat del suc o de l’herba picada aplicada en la ferida

Bullides i en infusions, per a la sang, per a rebaixar la sang, com a antiinflamatòria i per a depurar la sang i baixar la tensió.

Més fotos

Fonts:

  • Costumari botànic I de Joan Pellicer.
  • Wikipedia

http://herbarivirtual.uib.es/es/general/378/especie/ceterach-officinarum-willd-

Feu un comentari

*

*