Fa molt de temps que volia fer neu artificial. És una manualitat que ens servirà per a decorar el nostre pessebre o si fem una maqueta amb els petits de la casa i volem donar-li una mica de realisme amb neu. O només perquè s’embruten les mans y gaudisquen d’una estona.
He provat a fer la neu artificial de 5 formes diferents, i en aquests article te les ensenye i compare. Internet està plé de tutoriales sobre com fer neu amb blocs i em pareix una activitat desastrosa i que no és adequada per a xiquets
Després d’un primer intent malograt, m’ha agradat tan poc que he buscat més mètodes o receptes per a fer neu artificial casera, d’una forma més segura, espectacular i que pugueu fer fàcilment amb els vostres fills. Ací us ho deixe tot.
Aquests són els ingredients que utilitzarem.
Ingredients:
- Espuma d’afaitar (0,9€)
- Bicarbonat sòdic (0,8€)
- Maizena (2,2 €)
- Aigua
- Condicionador (del que tingam a casa, s’utilitza poca quantitat)
- Bolquers i/o poliacrilat de sodi
Deixe un vídeo que penjat fent els diferents tipus de neu per a què es veja millor com es fa. El mètode del bolquer l’he deixat per al final. Tinc preparats més vídeos al canal que vaig penjant de forma independent a les publicacions del bloc. Et deixe l’enllaç per a què et suscrigues al canal de Youtube.
Anem-hi.
Métode 1: Amb bolquers
La teoria és molt fàcil, l’hem vista i llegit en centenars o milers de llocs d’Internet. Agafem diversos bolquers, els obrim i traiem el cotó que porten per a absorbir el pis. Aquest està mesclat amb poliacrilat de sodi.
El poliacrilat és un polímer que pot absorbir fins a 500 vegades el seu volum i quan ha agafat aigua és molt similar a la neu.
Però això que en principi és senzill en la pràctica he trobat alguns problemes, que no veig que ningú comente. Potser sóc jo que he tingut mala sort.
El poliacrilat ve barrejat amb fibra de cotó i separar-ho m’ha resultat realment dificil. He provat amb dos bolquers, un d’adult per a poder tindre més quantitat i un de bebés, i en els dos m’ha ocorregut el mateix, per molt que fregue la fibra de cotó quasi no cau polímer però al teu voltant es forma un núvol de pelussa surant en l’aire, formada per fibra de cotó i supose que polímer. I la veritat no m’agrada haver d’estar engolint-ho i molt menys pensar que les meues filles respiren això.
Així que jo aquest mètode l’he descartat fins que descobrisca una forma eficient i segura de traure el poliacrilat. Mentrestant, si vols provar aquesta recepta, ho venen en molts llocs. Podem comprar el poliacrilato de sodi com a tal per a fer neu artificial
Mètodes que jo veig aptes per a xiquets i que ficaria com a experiments per a xiquets són els següents:
Mètode 2: Maizena i espuma
Començarem amb la recepta de Maizena i espuma d’afaitar.
La Maizena és farina fina de dacsa, jo he comprat aquesta marca però es pot comprar qualsevol altra, la diferència amb una farina normal és que és molt més fina, està molt més tamisada.
No done cap proporció exacta de la mescla. Ací simplement anem a anar tirant Maizena i espuma i mesclant fins a aconseguir la textura buscada en la neu.
La neu tira de Maizena i espuma té un tacte molt suau que sol agradar molt als xiquets. És una mica groguenca així que no dóna aqueixa sensació de neu real, com passa amb les mescles amb bicarbonat.
Altres coses a tindre en compte és el preu d’aquesta farina que són més de 2€ i si volem fer quantitat ens eixirà bastant dt.ś car que amb el bicarbonat. A més taca. No és gens exagerat, i es va amb facilitat, però taca allà on tocs.
Mètode 3: amb bicarbonat i espuma d’afaitar
La següent recepta és amb bicarbonat sòdic i espuma d’afetitar. Com veus l’espuma d’afaitar és molt utilitzada en experiments casolans, des d’aquests tipus de neu a diferents classes de Slime.
A l’hora de comprar el bicarbonat us recomane agafar aquestes bosses de quilo que són molt econòmiques, a mi m’ha costat 80 o 90 cèntims. Si agafem els pots de plàstic hi ha moltíssima menys quantitat i val més car.
La metodologia és igual a la de la Maizena, tirem bicarbonat, espuma i anem mesclant i completant amb el que ens faça falta. Si es queda massa grumosa posem més bicarbonat si se’ns queda massa solta que en compactar-la no manté res la forma perquè li posem més espuma. I així fins que trobem la textura desitjada.
A diferència de la neu anterior, aquesta és d’un color blanc pur, i visualment s’assembla molt més a la neu real.
Mètode 4: Bicarbonat i aigua
I passem al que s’ha convertit en el meu mètode favorit, fer neu artificial utilitzant simplement bicarbonat i aigua.
I és que, encara que semble mentida la neu tira d’aquesta forma és molt similar a la de l’espuma i la del condicionador que veurem al final. Tant és així que no vaig marcar els plats en els quals emmagatzemava la neu; les meues filles van estar jugant i després no sabia quin era cadascun. Només identificava el de la Maizena ràpidamente pel color.
M’interessava molt tindre’ls identificats perquè volia veure com evolucionaven amb el pas dels dies cadascun i al final no em va quedar un altre remei que provar-los, perquè per més que els tocava no els distingia. El tacte és una mica diferent en cadascun, però res que et faça dir això és molt més suau i és de l’espuma, per exemple.
I aprofite això per a recordar ser més rigorós en pròxims experiments i anotar les coses, tindre-les ben identificades i anotades totes en un quadern o en el blog per a no perdre dades amb el pas el temps o en algun descuit durant l’experiment.
La recepta de la neu és igual que totes, bicarbonat aigua i a mesclar. No cal tirar molta aigua.
Al principi he dit que és la meua favorita perquè si aconseguim resultats molt similars crec que el millor és fer la més senzilla. És cert que els xiquets gaudeixen menys amb aquesta, perquè els agrada embrutar-se les mans, però aquesta és la versió més barata de totes.
Mètode 5: condicionador i bicarbonat
Última recepta abans d’explicar el famós mètode del bolquer.
En aquest cas anem a mesclar condicionador i bicarbonat. És, crec, el mètode més greixos, perquè encara que l’espuma es pega bastant el tacte és agradable i de seguida queda ben mesclat i es va de les mans. Però el condicionador fa que tingues les mans enganxoses viscoses,a mi no em va agradar molt, al final es mescla bé i se’t separa de les mans, però se’t queden sabonoses.
Cal posar poca quantitat, jo vaig posar massa i per a aconseguir la textura bo em va tocar posar-li molt condicionador.
La neu sembla més pesada que les anteriors, però només és al principi, quan passen unes hores totes es tornen indistingibles.
Comparativa de tipus de neu artificial
Ací deixem fóra la de bolquer o poliacrilat de sodi perquè no he pogut aconseguir-ho. Tranquil pendent de comparar el poliacrilat i ficar-ho en la comparativa.
En les fotos de la galeria està les 4 neus obtingudes. Les 3 de bicarbonat a priori són indistingibles, però mira la de la Maizena. Veus com és més groga?
La desil·lusió de la neu ve a les 24 hores, les mescla s’ha assecat i el que ens queda és com si tinguérem Maizena o bicarbonat solt y deuríem de tornar a fer la mescla o hidratar-ho perque agafara de nou consistència de neu. Per això el mètode de l’aigua és el que més m’agrada.
En aquest aspecte el poliacrilat de sodi sí que em sembla una millor opció, ja que tinc entés que dura prou més. Quan ho prove us compte 😉