
Aquest experiment és tremendament senzill que li encantarà als xiquets. Encara que realment el que es forma no és un plàstic, sinó caseïna, una proteïna de la llet, però el resultat de l’experiment sembla un plàstic 😉 Hi ha qui l’anomena Bioplàstic.
Com a curiositat, comentar que en 1898 es va patentar aquesta substància i que anys més tard Coco Chanel utilitzaria la “pedra de llet” o Galalith per a les seues joies de fantasia.

Altres noms que rep el Galalith són: Galalita, piedra de leche, Milkstone, Erinoid (United Kingdom), aladdinite (USA), Casolith (Netherlands) and lactoloid (Japan).
Ingredients
Necesitem:
- 1 tassa de llet
- 4 cullerades xicotetes de vinagre
- Colorant alimentari (opcional)
Recepta pas a pas
Ara hem de calfar la llet però sense deixar que arribe a bullir. Una vegada calenta la tirem en una tassa o en un bol.
Li afegirem el vinagre i removem durant 1 minut.
Ja està! Tirem la llet en un colador i ens quedem amb la massa que s’ha format.
Ara només queda donar-li forma o posar-la en un motle i deixar-la un parell de dies perquè es refrede.
Segur que també t’agrada Com fer neu artificial
Primera proba fent Galalith

He estat provant la recepta del Galalith o plàstic de llet i els resultats han sigut una mica decebedors. Les peces que he aconseguit són fràgils i olioses
És clar que afinant el procés i donant amb la tecla, o el truc podrem aconseguir peces interessants però de moment no ha sigut així.
La recepta ha sigut la comentada. He calfat la llet i abans de bullir l’he ficada en un got, li he posat colorant alimentari en alguns casos i després el vinagre. Quasi instantàniament es formen grumolls, flòculs d’una pasta que és la caseïna.

Això cal colar-ho, Si usem un colador normal es malgasta molta caseïna. Millor usar un colador xinés, dels de tela que retindrà molta més quantitat i a més ens permetrà expulsar millor l’aigua.
El color amb el colorant alimentari funciona bé. Això sí amb deixar-ho en un motle no és suficient.
Les peces en les quals simplement hem depositat el plàstic han acabat trencadisses. Com la de la imatge.

En canvi en peces on he aplicat una mica de pressió els resultats han sigut molt millors.

I especialment aquesta peça

Queda un plàstic rígid i lleuger. Després d’una setmana continua traspuant “oli” però encara que continua donant sensació de fragilitat, ja podria fer-se alguna cosa a partir d’aquesta qualitat.
En les meues peces ha quedat olor de vinagre, possiblement per abusar, se suposa que el Galalith és inodor
Per a pròxims experiments
Punts per a millorar en les següents proves:
- aïllar millor l’aigua de la caseïna i aplicant pressió a les peces.
- Provar d’usar suc de llima en lloc de vinagre com comenten en aquest Instructable
- usar formaldehid per a l’acabat de la peça i veure què ocorre
Propietats de la caseïna
La caseïna és insoluble en aigua i àcid, encara que el contacte amb ells o els alcalins pot causar esquerdament. És inodor, biodegradable, no al·lergògen, antiestàtic i pràcticament no inflamable (es crema lenta i brillantment en l’aire, però s’extingeix amb l’eliminació de la font de la flama. Es crema amb l’olor del cabell cremat).